petó m

Definició

Acte de tocar amb els llavis algú o alguna cosa cloent-los en el moment del contacte i descloent-los tot seguit, en senyal d’afecció, salutació, reverència, etc.

La noia li va fer un parell de petons.

En acomiadar-se li va fer un petó a la mà.

Aquest mot s’usa sobretot en el català del Principat; en valencià en diuen bes o besada i a les Illes també besada. En pallarès s’usa la variant potxó.

Etimologia

Dissimilació del català antic i dialectal potó (vigent en rossellonès; es pronuncia putú), de creació expressiva, com altres mots semblants en altres parlars, com el mateix pot, ‘llavi’ en occità i en català antic, d’una arrel pott- que significà bàsicament ‘llavi’.

Usos

  • —Quan sigui gran jo seré pallasso de circ.
       —Ah, sí? Oh, serà diví! Els pallassos són preciosos, amb tants de lluentons al vestit!
       —Sí, és ben cert. I guanyen un munt de diners… més d’un dòlar cada dia, segons diu Ben Rogers. Escolta, Becky, tu has estat mai promesa?
       —Què vol dir això?
       —Què vol dir? Promesa per casar-se!
       —No.
       —T’agradaria ser-ho?
       —Potser sí. No ho sé. Com és, ser promesa?
       —Com és? No és com cap altra cosa. Només has de dir a un noi que no voldràs mai ningú més que no sigui ell, mai més, mai més, i llavors li fas un petó, i això és tot. Ho pot fer tothom, això.
       —Fer un petó? I per què s’ha de fer un petó?
       —Per què? Doncs, perquè… bé, tothom ho fa.
       —Tothom?
       —Bé, sí, tothom que està enamorat.

    Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer (Barcelona: La Galera, 2010), traducció de Maria Antònia Oliver
  • Va començar el curs escolar i jo vaig continuar provant diverses tècniques de pressió, planejades en col·laboració amb la Rut, com la llei del silenci, la vaga de fam, o el xantatge emocional en forma de rebuig d’abraçades i petons. Un dia, fins i tot, després de veure imatges de manifestacions en un telenotícies, vaig agafar el llençol de sobre del meu llit, i amb un retolador hi vaig escriure ben gran: vull ser castellera i vaig penjar el llençol a la llibreria del menjador, com si fos una pancarta. Però tampoc no va funcionar. D’aquella acció reivindicativa només en vaig treure un càstig de dues setmanes sense veure la tele i una lliçó avançada de bugaderia de la mare.

    Laia Fàbregas, Dies de cel groc (Badalona: Ara Llibres, 2013)

Tema de la setmana

Mots relacionats amb l’amor. El d’avui és un suggeriment de Cristina Balaguer Prunés, de Manresa.

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

2 comentaris a “petó”

  1. Josep Bataller Vila — Fornells de la Selva

    Vull recalcar que en català sempre “fem un petó”, mai no “donem un petó”. A la Vall d’Aran he après que en occità se’n diu “un punet”.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer l’aletaamoreta