Definició
Els ebrencs usen aquesta paraula en diversos sentits. D’una banda, com tots els parlants occidentals, en el sentit de ‘rotlle’ o ‘rotllana’, ‘conjunt de persones o de coses disposades formant cercle’ (Van fer un rogle al voltant del nouvingut). També pot voler dir ‘porció de camp on es cria o conrea una planta determinada, on habiten certs animals de caça, etc.’ (Ací farem un rogle de blat). I, per extensió (i aquest és el sentit més genuïnament ebrenc), també es pot referir a qualsevol espai, tros de terra o porció de terreny, independentment de la forma i la mida:
A l’estiu Cap Roig s’omple de gent; no trobes ni un rogle per a estirar-hi la tovallola.
Fes-me rogle, que ara vinc.
En els sentits segon i tercer, és sinònim de redol.
Etimologia
Variant de rotlle, del llatí vulgar tardà rŏtŭlus, ‘anella; rotllana’, extret de rotŭla, diminutiu de rota, ‘roda’.
Usos
Als pocs dies, va canviar l’oratge i, després d’una mestralada, es va girar temporal de llevant. Les onades més fortes s’arrossegaven pels rogles despoblats de dunes i passaven de la mar oberta a l’interior de la badia. En acabar el temporal, la superfície de la sorra havia quedat llisa, tibant, neta, només s’hi marcaven les potes de les gavines.
Emili Rosales, Mentre Barcelona dorm (Barcelona: Columna, 1999)Anàvem a jugar a la Pedrera, el colossal esvoranc obert al turó que de la serra del Montsià s’aboca indecís a la mar, a la badia. Entre els rocs i els regueralls de terra trescàvem empetitits i ens aturàvem als rogles humits, verdencs, enfangats, on recollíem argila amb les mans i la transformàvem en peces de ganyota bestial. De vegades un de la colla relliscava fanguissar avall i l’abric se li tornava de color rovell.
Emili Rosales, La ciutat invisible (Barcelona: Proa, 2005)
Tema de la setmana
Mots ebrencs, amb la col·laboració de la rodamotaire convidada Teresa Tort. El mot d’avui també és un suggeriment d’Alfred Rocha, de Barcelona.