Definició
1 Preparar, aprestar.
Abillar un banquet.
2 Guarnir d’ornaments, especialment adornar (algú) amb vestits luxosos i altres ornaments.
Van abillar la núvia com una reina. Abillaren la cambra tan bé com pogueren.
Etimologia
Del francès antic abillier, avui habiller, ‘vestir’, probablement d’origen cèltic.
Usos
L’ambaixador ixqué molt ben abillat ab roba de brocat sobre brocat, forrada de marts gibilins, e gipó de brocat, e ab una grossa cadena d’or al coll, acompanyat de molt bona gent que portava, tots molt ben abillats.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cap. 388