En canvi, quins són els referents de la dona ‘en brut’ per a les nostres adolescents? Bàsicament, les ficcions que retraten des de senyores dormint soles amb la pestanya posada i ‘picardies’ conjuntat, fins a aventureres en selves tropicals a qui no els creixen mai les arrels del tenyit ni els pèls de les aixelles. I no cal entrar en les revistes on la cel·lulitis, els pits caiguts o la panxa de les famoses s’acusen com a conseqüències d’una deixadesa fatal i mereixedora d’escarn públic.

Marta Rojals, «Les nines boniques que no es queixen» (VilaWeb, 9 de desembre del 2014)

«El planeta Mart s’ha de pintar de roig.» A mi, el roig se m’havia gastat i vaig fer-ho amb marró fosc. Tria nefasta: vaig ser objecte d’escarni davant tota la classe. Al cap de trenta-sis anys, les fotos de la sonda Pathfinder han deixat les coses al seu lloc. Sí, d’acord, malgrat aquell fet luctuós, he pogut refer, no sense sacrificis, la meva vida, i no exigeixo venjança, ni tan sols justícia. Només demano que, d’ara endavant, la pedagogia sigui un pèl més imaginativa.

Joan Bosquet Aubà, Assegut s’hi està més bé (Valls: Cossetània, 2003), pàg. 70