Droga, mot internacional d’història incerta i d’etimologia molt obscura o enterament ignorada; solament sembla bastant ben establert que el mot apareix primerament en el Nord de França i costa Sud d’Anglaterra i que des d’allà es propagà al català i les altres llengües de l’Oest d’Europa; totes les etimologies proposades són inversemblants en diversos aspectes alhora i especialment des del punt de vista semàntic, això últim amb l’excepció de la que el relaciona amb un grup de mots iranis antics, de forma darok ‘medecina’, ‘droga’ i drog ‘mentida, engany’, etimologia que xoca amb inversemblances no gaire menys greus quant a la via de propagació del mot, les quals, sense eliminar-se, es podrien atenuar admetent una complicada transmissió per l’argot militar de les guarnicions imperials de Renània i les dels reis carolingis. La primera documentació en català és d’un document barceloní de 1437: els mercaders catalans, del Llevant «reportaven-ne diverses spícies, drogues e altres havers de notable valor».
Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III, p. 207
Comentaris recents
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...
tant li fa naps com cols
També hi ha l'expressió "que si naps, que si col...
en ser negre, botifarra
Això del pintor aquell que està començant un qu...
en ser negre, botifarra
"En ser negre, botifarra" veig que seria l'equival...