bufa [1] f

Definició

Bufetada, cop donat a la galta amb el palmell de la mà.

Abans de confessar va rebre unes quantes bufes.

Etimologia

De la família de bufar, d’origen onomatopeic, d’on també provenen els mots bufera, brufada, esbufegar, bufarut i rebuf.

Usos

  • Anomenem gerundi de posterioritat la forma de gerundi emprada per expressar una acció posterior a la de la frase precedent, i és del tot incorrecte. És el que passa si diem: Li va clavar un mastegot, fent-li molt de mal; el dolor, que és una sensació posterior a la bufa, no pot introduir-se mai amb el gerundi, i per tant haurem de dir: Li va clavar un mastegot, i li va fer molt de mal. El gerundi sí que és correcte quan presenta el mode d’una acció o la manera com la realitzem, per exemple si capgirem la frase anterior i diem: Li va fer molt de mal clavant-li un mastegot; el mastegot no és sinó la manera de fer mal.

    Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 109

Tema de la setmana

Mots i passatges trets de Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l’abast, de Rudolf Ortega (Barcelona: RBA La Magrana, 2014). 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

incíspagar justos per pecadors