Definició
Bufetada, cop donat a la galta amb el palmell de la mà.
Abans de confessar va rebre unes quantes bufes.
Etimologia
Usos
Anomenem gerundi de posterioritat la forma de gerundi emprada per expressar una acció posterior a la de la frase precedent, i és del tot incorrecte. És el que passa si diem: Li va clavar un mastegot, fent-li molt de mal; el dolor, que és una sensació posterior a la bufa, no pot introduir-se mai amb el gerundi, i per tant haurem de dir: Li va clavar un mastegot, i li va fer molt de mal. El gerundi sí que és correcte quan presenta el mode d’una acció o la manera com la realitzem, per exemple si capgirem la frase anterior i diem: Li va fer molt de mal clavant-li un mastegot; el mastegot no és sinó la manera de fer mal.
Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 109
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l’abast, de Rudolf Ortega (Barcelona: RBA La Magrana, 2014).
Per bufa també es coneix la ventositat que no fa soroll però sí molt mala olor. En contraposició al pet, que sí fa soroll.
Supose que es pot considerar que la bufa és com una galtada que no s’espera o passa desapercebuda fins que es detecta. Potser s’use en sentit figurat.