capgirar v

Definició

1  Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l’altre.

Hem capgirat el matalàs.

En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades.

2  Pertorbar l’ordre (de les coses).

Remenant el calaix ha capgirat tots els papers.

Volen capgirar el món, però no saben per on començar.

3  Entendre, dir o fer (les coses) a l’inrevés, les unes per les altres.

No li podem encomanar res perquè tot ho capgira.

Etimologia

De cap i girar, del llatí gyrare, mateix significat, derivat de gyrus, i aquest, del grec gyros, ‘gir, cercle’.

Usos

  • [13 de gener de 1951]  Catalunya podria sentir-se plenament espanyola dins una Espanya que s’assemblés a Suïssa: treballadora, menestral, burgesa, ordenada, pacífica, casolana i de composició política federativa. Però una Espanya semblant, que no ha existit mai, fóra per als veritables espanyols —els castellans i castellanitzats— més absurda, més incompatible amb ells encara, que l’Espanya actual no ho és per als catalans. I, com que Catalunya no ha tingut, ni és probable que tingui mai, força suficient per a capgirar aquest estat de coses, aquesta realitat granítica, d’aquí ve la tragèdia.

    Gaziel, «La tragèdia de Catalunya», dins Meditacions en el desert (Barcelona: Edicions 62, 1984), pàg. 179
  • De revolucions desde arriba, és a dir, fetes pacíficament per les classes benestants i conservadores d’un país, mentre prosperen els negocis i tot tallant el cupó, no n’hi ha hagut mai enlloc. I, si en veieu alguna que ho sembla, esguardeu-la bé i li veureu el llautó: no és una revolució indiscutible, sinó una evolució més o menys hàbil, més o menys profunda, però que en definitiva no capgira res essencial, cap dels fonaments que suporten l’estructura d’un país, tal com són a una hora històrica determinada. Aquesta revolució sense revolució és el que pretenien el maurisme i el catalanisme burgesos.

    Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí (1893-1914). Memòries, II (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 124

Tema de la setmana

Mots i passatges trets de l’obra de Gaziel, en el cinquantenari de la seva mort. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de bon gratpairal