a mansalva loc adv

Definició

1  (Referint-se a la manera d’atacar algú, de paraula o d’obra) Sense cap risc, sense exposar-se gens.

L’han atacat a mansalva, quan han vist que ell ja no es podia defensar.

També: a mans salves

2  Abundosament; d’una manera molt intensa.

Hi havia flors a mansalva.

Van jugar a mansalva: no van parar en tota la tarda.

T’ho vas passar bé? —A mansalva!

Etimologia

De i salva, amb la mà salvada o indemne, és a dir, ‘sense risc, amb facilitat’; d’aquest sentit originari, usat per exemple en l’expressió ‘robar a mansalva’ (impunement; vegeu a aquest respecte la columna d’Albert Jané dedicada a aquesta locució), sembla que ha passat al sentit més estès actualment de ‘en gran quantitat, a balquena’ (‘ploure a mansalva’).

Usos

  • Rocaguinarda va tenir una fi massa honrada perquè fos encara mínimament suggestiu: perdonat de les seves malifetes i enrolat en les forces reials que combatien a Itàlia, era un bandoler redimit, és a dir, ja no era un bandoler. En canvi, Serrallonga —robant a mansalva, muntanyejant amb la seva amistançada, morint en el cadafal— fou un bandoler de cap a peus: un bandoler tal com convenia a la imaginació del poble. Perquè el poble «necessitava» que el bandoler tingués una ambigüitat —diguem-ne ambigüitat— o altra, suficient per a identificar-hi el complex d’estimacions contradictòries que professa. Mal fet és d’ésser lladre, en principi; però el robatori admet unes disculpes.

    Joan Fuster, El bandolerisme català: la llegenda (Barcelona: Aymà, 1963)
  • ¿Què hi feia, un home atractiu i jove —devia estar a la ratlla dels trenta—, amb una presència i una actitud imponents, en un local més propi d’alcohòlics de vi a l’engròs? Vaig imaginar que era un proxeneta, un individu sense escrúpols que abusava i explotava dones dominades pel seu encant. Ho vaig refusar en comprovar com despatxava les que se li acostaven. No el coneixien, doncs, i per tant encara resultava més incomprensible per què m’havia dut allà, justament en una ciutat d’oci nocturn a mansalva.
       —És clar que tenia por. Hi havia nou mil pessetes a la taula. I les he perdudes.

    Ferran Torrent, La vida en l’abisme (Barcelona: Columna, 2004)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors de RodaMots relacionats amb les mans. El d’avui és de Teresa Duran, d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

manifasser -aun raig de