Definició
Que manifasseja, afectat a manifassejar, a manejar arbitràriament assumptes que afecten algú altre.
El diccionari El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig, recull la variant manifesser i en dona la definició següent: ‘Que manipula allò que no deu manipular, que fa allò que no deu fer, que toca allò que no deu tocar, que intenta arreglar coses que no sap arreglar i que ningú li ha demanat que arregle, que es clava en assumptes d’altri sense que li ho demanen.’
Si no fores tan manifesser, no passarien estes coses. ¿A tu qui t’ha manat que toques el rellotge, borinot? Anava bé i ara l’has desbaratat. Ja veus tu la gràcia.
Hi ha un refrany valencià que diu ‘entre marit i muller no sigues manifesser’.
Etimologia
Del baix llatí manificium, ‘utensili, manufactura’, relacionat amb el llatí tardà manifĭcus, ‘fet a mà’, de manus, ‘mà’, i facere, ‘fer’, infinitiu que ha influït en la terminació -fasser.
Usos
És un fenomen molt important: totes les bullangues i revolucions polítiques del segle XIX tingueren com a manifassers i protagonistes militars espanyols. Des de Riego fins a Martínez Campos, passant per Diego de León, Espartero, Narváez, O’Donnell, Zumalacárregui, Prim, Serrano, Pavía, etc., la total efervescència política del país durant la passada centúria, i, tant si era de tendència liberal com retrògrada, està sempre presidida, dirigida, dominada per militars professionals.
Gaziel, Meditacions en el desert (Barcelona: Edicions 62, 1984), pàg. 169—Vosté! Com s’ho ha apanyat per a esqueixar-me el porc? Per a tal camí, no hi calien alforges! Manifesser, més que manifesser! I ara què farem? —destralejava sense parar.
Enric Valor, «Els tres plets de Pasqua Granada», dins Rondalles valencianes 7 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
I Blai, allí, mut, l’orella a la mà sense saber què fer-ne. I a més, tenia una suada de mort.
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors relacionats amb les mans. El d’avui és de Ramon Calabuig, d’Ontinyent (la Vall d’Albaida).