Aquella senyora es veu que ho va explicar a una altra. I aquella a una altra. I totes s’ho anaven dient a cau d’orella i quan veien que m’acostava sempre n’hi havia alguna que avisava les altres: ja ve la senyora dels coloms. I de vegades alguna que encara no sabia la història preguntava: ¿la guerra els hi va matar? I una altra deia a la seva veïna de banc: i diu que sempre hi pensa… I una altra explicava a les que no ho sabien, el seu marit li va fer fer una torre expressa perquè pogués omplir-la de coloms i semblaven un núvol de glòria… I quan parlaven de mi tal com es pensaven que era, deien: s’enyora dels coloms, s’enyora dels coloms la senyora dels coloms que només viu enyorada dels coloms i de la torre amb finestretes fins a dalt de tot…
- Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, capítol XLIII
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...