Definició
Cop violent donat a algú.
Si l’amoïnes gaire et clavarà alguna ventallada.
També: ventallot
Etimologia
Originalment una ventallada és un ‘cop de ventall’ i prové de ventar, de vent, del llatí vĕntus, mateix significat.
Usos
Ara que, aquells rosers, feien una florida darrere de l’altra. No paraven en tot l’any. Pel novembre encara treballaven. I aquesta era la feina que se’ls demanava. Aquell dematí me’ls vaig trobar sense ni una poncella. Totes per terra. Vaig buscar la mona amb molta calma i a l’últim me la vaig trobar prenent el sol, tan tranquil·la, a la barana del mirador. Me li vaig acostar dient-li, bufona, bufona… i de la ventallada que li vaig clavar la vaig engegar deu metres lluny.
Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (Barcelona: Club Editor, 1967)Pere Gabriel va mirar el seu pare. Li volia dir que ell també era un home. Li volia dir que ja sabia que tenia un pare que portava una pistola al pit, sota la brusa. Li volia dir que també sabia que havia estat un pistoler a sou. Però el pare l’hauria fet callar. I potser li hauria clavat un ventallot. Què era tot allò dels obrers i dels patrons? Un vaguista amb pistola? Què era un pistoler a sou?
Andreu Sotorra, Els silencis de la Boca de la Mina (Barcelona: Cruïlla, 2007)
Tema de la setmana
Un altre cop que té dues variants: si ahir vèiem la parella clatellada/clatellot, avui és el torn de ventallada/ventallot. Aquests doblets, però, no són generalitzables: una plantofada no fa un *plantofot, ni un mastegot una *mastegada.