Definició
Terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys per tal que reposi i torni a adquirir fertilitat.
Etimologia
Del llatí vulgar veractum (clàssic vervactum), mateix significat (d’on deriva també el mot castellà barbecho), amb pèrdua de la segona v per dissimilació, i amb pas a waractu per influx germànic difícil de precisar.
Usos
Fràgil, petita
Narcís Comadira, «En tren» (Revista d’Igualada, núm. 4, 2000)
felicitat del tren;
terres que passen:
horts ordenats,
turons amb feixes,
camps de gra i en guaret,
rengleres de pollancres
davant del teló blau de les muntanyes.En el seu origen, però, el tabú tenia efectes pràctics molt concrets. Tal i com explica l’antropòleg nord-americà Marvin Harris, a la Polinèsia era tabú tractar de cultivar, una vegada rere l’altra, les terres massa castigades per collites anteriors. Era tabú, també, pescar en aigües gairebé exhaurides, generalment les més properes al litoral. Si fa no fa, la primera d’aquestes prohibicions és com la nostra pràctica del guaret, que deixa descansar una llenca de terra durant tot l’any.
Jesús Tuson, Històries naturals de la paraula (1998)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el camp i els pagesos proposats pels subscriptors de Rodamots. El d’avui és un suggeriment de Rosa Serrahima, de Barcelona, i Pere Martí i Bertran, de Sant Quirze de Besora (Osona).