Narcís Comadira
Fràgil, petita
felicitat del tren;
terres que passen:
horts ordenats,
turons amb feixes,
camps de gra i en guaret,
rengleres de pollancres
davant del teló blau de les muntanyes.
Ara ve un riu
emperesit en les seves mancances,
tèrbol mirall, entre sorrals,
per núvols estantissos,
grisos i estèrils.
Darrere el vidre,
protegit,
llisco pel meu país i pel seu temps;
m’embardisso d’afectes per no veure
la immarcessible absurditat de tot.
«Cinc poemes inèdits de Narcís Comadira», Revista d’Igualada, núm. 4, abril del 2000
Comentaris recents
orellut -uda
Curiós que els fragments que heu triat per exempl...
a cau d’orella
Fer escoltets diguem per ací...
a cau d’orella
En anglès, "in a whisper". "Peter," said little ...
ser més vell que el cagar ajupit
El meu pare feia anar una variant dins d'una endev...
captatio benevolentiae
Cert. No l'havia sentit mai....