Definició
Tractament que s’usa davant el nom o llinatge de les dones casades o viudes i de modesta posició econòmica, és a dir, que no són madones ni mestresses (Mallorca).
Segons el DCVB, madona és ‘la muller d’un amo de possessió o masovera (Mall., Men.)’, i mestressa, ‘muller d’un mestre o d’un menestral que treballa per compte seu’.
Algunes dites amb ‘madò’ a la Paremiologia catalana comparada digital: Ara és hora, madò Llora! · Com Madò Bet, que quan feia un badall, en feia set · Fer el negoci de madò Coloma, que el què guanyava amb el cul ho fotia amb la poma · Madó Maduixa, per anar enjoiada, de menjar s’afluixa · Ser com madò Metla, de dia dorm i de nits vetla · Tan bona sou, Madò Agnès, que no sou bona per a res
Etimologia
Abreviació de madona, contracció del possessiu ma i dona, en el sentit antic de ‘senyora’.
Usos
Tots escoltaven Madò Figuera; els joves i les jovenetes, els homes grans i les madones. Foren les primeres rondalles que es varen contar a Mallorca.
Joaquim Verdaguer, «Madò Figuera», dins Recull de contes balears (Barcelona: Albertí, 1956), pàg. 125Quan jo vaig néixer feia nou anys que s’havia acabat la guerra. La paraula «guerra» tenia, però, un gruix quotidià. Vaig créixer sentint-la sovint a les converses dels grans, sobretot com una referència temporal: «Quan va esclatar la guerra», «durant la guerra», «en acabar-se la guerra». «L’estiu de la guerra feia una calorada», deien. Madò Magdalena afegia un matís d’una gran plasticitat, «amb un sol que cremava les sangs». Circumstància, pens ara, que potser va exaltar encara més els ànims fratricides, dels quals Mallorca fou ben servida, encara que això ho vaig saber de gran.
Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 47
Tema de la setmana
Aquests dies veurem mots que indiquen tractaments. El d’avui és un suggeriment de Joan Solergibert Sorni, de Barcelona.