manca f

Definició

Mancança; absència d’una cosa necessària, útil, convenient.

La manca de diners. Per manca d’ajut. La manca de temps.

Etimologia

De mancar, derivat de manc, ‘mancat d’una mà o un braç’, paral·lel a l’italià mancare, mateix significat, o bé, encara més probable, manlleu d’aquest mot italià. Vegeu també manco.

Usos

  • Era bo en el tracte amb els clients i li encantava fer safareig a baix al bar. Escoltava i repetia xafarderies de tothom i sempre estava al corrent de totes les notícies. Fins i tot de les del diari, que llegia puntualment cada matí i explicava a qui volgués sentir-les. Tots els que no sabien llegir, o no podien fer-ho per manca de vista o de temps, es posaven al dia de política, economia o fets diversos per mitjà de l’amo de la fonda, que ho explicava i reexplicava al bar tants cops com calgués.

    Marta Banús, El safareig dels morts (Barcelona: Columna, 2012)
  • Allò que caracteritza especialment un país endarrerit o pobre és la manca de mitjans. Aquest fet és el que explica la conducta profunda de determinades persones, com ara jo, encara que en absolut expliqui l’essencialitat d’aquests éssers. Jo fóra el mateix a l’Eixample o a Dakota. Ara: la manca de materials i de mitjans a què m’he vist sotmès m’ha fet fer i pensar moltes coses que altrament no hauria fet ni pensat.

    Miquel Bauçà, El canvi. Des de l’Eixample (Barcelona: Empúries, 1998)

Tema de la setmana

Mots escurçats que tenen un equivalent més llarg

Enllaços