Els arreplegadors de puntes de cigar, amb acataments ací i allà, vetllaven per la pulcritud de la via pública. Entorn de la font de Canaletes, les rialles de les minyones filaven dolls de frescor, i un venedor ambulant pregonava: «Bastons per a domar les sogres!» Gossets de raça imprecisa treien el cap per les butxaques d’un gitano, el sol feia la rateta amb els espills, ampolles i metalls niquelats del quiosc de begudes, i un bosc de palmeres s’estenia a l’altre costat de la circulació acanalada i atapeïda.

Ferran Canyameres, «Primera anada a Barcelona», dins Quan els sentits s’afinen. Inici d’unes memòries (1959), dins Obra completa I (Barcelona: Columna, 1992), pàg. 67-68

L’home va enretirar la mà per fer caure la cendra, i un reflex brillant va fer la rateta als ulls de la Carme. Aleshores es va adonar del gros anell que lluïa en el dit petit, amb una pedra vermella i enorme encastada al cèrcol, que semblava jugar a fer reflexos segons com li vingués la llum de les làmpades d’aranya que penjaven del sostre.

Sílvia Romero i Olea, El plagi (Barcelona: Proa, 2014)