Definició
El dit més gruixut de la mà (també anomenat polze) o del peu.
Cada dit conté tres ossos anomenats falanges, llevat del dit gros, que en té dos.
Etimologia de dit
Molt probablement d’un llatí vulgar dītus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic dĭgĭtus, mateix significat.
Usos
Fico
els braços al pou, al
subconscient de l’àvia.El dors de la mà
Joan Brossa, «Ombrista»
dreta, el recolzo damunt el de
l’esquerra i aixeco el dit gros
i l’índex per indicar les banyes.Marxem lluny de les golfes on m’entretenia amb les sabates que va portar la padrineta Angelona el dia que es va casar: totes folrades de seda i amb vidrets cosits, vermells i blaus. Són precioses! Ahir encara m’anaven un xic grans. Però, quan torni a Castellmenat, ja no m’aniran bé i potser m’hauré d’escapçar el dit gros, com les germanastres de la Ventafocs, per emprovar-me-les!
Rosa Maria Pascual, La mestra. Amb el somriure als llavis (Maçanet de la Selva: Gregal, 2017), pàg. 34
Tema de la setmana
Mots i expressions amb ‘gros’