Definició
Adherir-se, l’aigua o un altre líquid, a la superfície (d’alguna cosa) o penetrar els seus porus; mullar.
La pluja el va banyar completament. Tota la roba estesa s’ha banyat.
Banyar-se en el sentit de mullar-se s’usa en quasi tota l’àrea occidental del català i també a les Illes. Com recorda Eugeni S. Reig a El valencià de sempre (2015), «Per a la majoria dels valencians, el verb banyar conserva el significat antic d’adherir-se l’aigua a un lloc determinat i així, si plou, diem que el carrer s’ha banyat, no que s’ha mullat. Recordem la dita: Carrer banyat, calaix eixut, / dependent content i amo fotut».
Etimologia
De bany, del llatí vulgar baneu, del llatí clàssic balneum, mateix significat.
Usos
Sota una alzina, fluesc, em deix anar, sóc escriptura. Camín pel bosc i pens. Si plou, em bany. Filosovida.
Ponç Pons, El rastre blau de les formigues (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 127L’ocell Escarbantcomí li va dir a la raboseta:
Rafael Bertran, «Les tres xernetes», dins Rondalles populars valencianes (Publicacions de la Universitat de València, 2007), pàg. 111
—Xe!, tot banyat que estic de la rosada, si em menges, et moriràs de mal de ventre. Saps què pots fer? Agafa’m amb un mosset i em portes aquí, a la penyeta, on fa solet. Així, m’eixugaré més prompte i em podràs menjar sense esperar tant.
Tema de la setmana
Mots banyats. El d’avui és un suggeriment d’Antoni Zaragozà, de Quart de Poblet (l’Horta).