Va obrir, doncs, la porta sense temença, però tantost l’havia oberta, reculà entrada endins, llançant un xiscle. Que en la llinda de la porta hi havia un altre home, un xic més barbut, però un xic menys esfotrassat que el primer i portant una criatura de cada mà.

Víctor Català (Caterina Albert), «Honni soit qui mal y pense», dins Tots els contes 1 (Barcelona: Club Editor, 2018)

La nostra presentació externa (el vestit, les sabates) devia tenir un aire esfotrassat i descompost, i devíem semblar disposats a cometre una qualsevol frenètica malifeta.

Josep Pla, El quadern gris, 23 d’agost de 1919 (Barcelona: Destino, 1966)