Sense ser-ne conscient, aquesta paraula m’ha anat acompanyant sempre. Tots els dies de cada dia, quan obro els armaris de la cuina, trobo tres basquets de reixeta de plàstic blanca: en un hi tenim les medecines; en un altre, els potets d’espècies i, en l’últim, els plats i tovallons de paper. No sé si gaires parlants que coneixen i havien usat els basquets al camp han reutilitzat aquesta denominació per fer-la present en la seua vida diària. En tot cas, estic contenta de viure encara entre basquets.

Teresa Tort, 100 paraules ebrenques (Valls: Cossetània, 2019), pàg. 151

No sé per què he comprat les magranes.
En un basquet les vaig veure, a la plaça:
les he comprat, vagament, a l’infant
que jo vaig ésser… Les deixe a la taula.
Pense en Ronsard i després pense en Góngora.
Oh la cultura!

Vicent Andrés Estellés, (L’engan conech 1959-1961)