Tal vegada mirar no requereix tant la nostra implicació i el nostre esforç, mentre que veure necessita la mirada cap enfora i la mirada cap endins, la que se’n va i la que torna vestida de pensament. Aquells ulls arran de vidre esguarden. I esguardar prové del germànic wardon, que volia dir «cercar amb els ulls, guardar»; alhora que, si furguem una mica més endins, trobem que també significava atendre. Per tant, l’esguard està impregnat d’atenció. Esguarda aquell que mira —atentament— i guarda, que ha cercat i ha trobat, que té cura d’allò copsat.

Agnès Esquirol, «Badem massa poc» (El Punt Avui, 5 de juliol del 2013)

Quan el nostre torn arribà, el mateix gendarme s’interposà entre el meu germà i nosaltres. I la meva mare:
   —Però, si és un infant, senyor gendarme! Si només té setze anys!
   —Els homes no poden estar al mateix lloc que les dones. Allez! Ouste!
   Ens van empènyer sense més contemplacions cap als bancals erms que la fil·loxera havia buidat feia prop d’un segle. Allà sols hi havia dones derrotades i infants sense pare. Ens vam girar per esguardar el meu germà. El vam veure que se l’enduien carretera avall al mig d’un grup d’homes, amb el seu abric nou fet amb una roba de manta. Havien d’escolar-se anys abans que el tornés a veure, amb les mànigues d’aquell mateix abric que li baixarien poc més avall dels colzes i el cinturó gairebé sota els braços.

Teresa Juvé, L’aiguamort a ciutat: memòria d’exili (El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2005)