Definició
Mirar; veure.
Li ha semblat llucar-lo de lluny.
S’usa també en sentit figurat: saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc., d’alguna cosa.
El vaig llucar de seguida: era un mentider.
Etimologia
D’origen incert, potser és un mot de creació popular i caràcter afectiu format a partir d’entrelluscar (entrellucar n’és una variant), derivat de llusc (‘llosc’). No sembla que comparteixi origen amb l’altre llucar, ‘rebrotar, treure rebrots o llucs una planta’, també d’origen incert.
Usos
Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para’t per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.Problemes cada volta més esquius
Salvador Espriu, «I beg your pardon», dins Les cançons d’Ariadna (1949)
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.Dissabte passat i, per no perdre el costum, vaig anar a comprar al mercat de la Boqueria. Mentre feia coa a una parada de fruites i verdures, va arribar una senyora acompanyada d’una nina de devers set o vuit anys. A la parada s’hi exhibien unes carabasses normal i corrents. La nina, només llucar-les, les va assenyalar i tota contenta exclamà: Mare, mira, un «halloween»! Per a aquest infant, una carabassa mai ja no serà el que se posa a un cuinat de cigrons, per exemple.
Conxa Forteza, «El virus de Halloween» (Diari de Balears, 29 d’octubre del 2008)
Tema de la setmana
Mirar i veure