Modus uiuendi (literalment, ‘manera de viure’), s’ha de dir que té un ús en l’àmbit de la política internacional i la diplomàcia: indica un acord entre dues parts normalment de naturalesa temporal o provisional, que és posteriorment substituït per un acord més permanent, que pot ser un tractat. L’ús més estès en català de modus uiuendi és amb un altre sentit, però: fa referència al ‘mitjà de vida’ d’algú (el seu modus vivendi era l’agricultura).
Modus operandi (literalment, ‘manera d’obrar’), en canvi, indica una pauta d’actuació regular d’una persona o un grup i és força habitual trobar aquest sintagma vinculat al món del delicte, per bé que no exclusivament (el modus operandi d’aquella banda de lladres de vehicles consistia a apropar-se al cotxe i enganyar el conductor dient-li que tenia la roda rebentada, amb l’objectiu de fer-lo baixar).
Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals, 100 llatinismes més vius que mai
(Valls: Cossetània, 2014), pàg. 129
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...