Definició
Aquesta paraula té dos problemes: definir-la i escriure-la. Quan la vam enviar el 2006 a RodaMots, llavors s’escrivia déu n’hi do. El 2016 l’IEC va optar per afegir-hi uns guionets i normativament ara caldria escriure-la déu-n’hi-do (la definició fa: «Expressió emprada per a manifestar la conformació, la suficiència, etc.», però això no s’entén gaire). Alguns lingüistes, finalment, proposen aglutinar-la en deunidó, tot i que aquesta forma ara mateix no és normativa.
Per al significat i exemples, us remetem al déu n’hi do originari. La grafia, trieu vosaltres mateixos la que us faci més el pes!
Deunidó el fred que fa! Sembla que siguem a l’hivern.
Per ser uns aficionats, deunidó com se’n van sortir. Al final tothom va aplaudir de valent.
Etimologia
Aglutinació de l’expressió déu n’hi do.
Usos
En català, doncs, també hem adoptat els prefixos numerals grecs. No són tan transparents, perquè els nostres nombres deriven del llatí, però deunidó l’ús que en fem. Tenim pentagrames i pentàgons (de cinc línies i cinc costats) i els decasíl·labs són uns dels versos més utilitzats tradicionalment en la poesia catalana (de deu síl·labes).
Maria Rodríguez Mariné, «Res de quadrilogies!» (InfoMigjorn, 12 d’abril del 2012)Hi ha una pila de gent que ja ha ocupat el seu lloc per gaudir del darrer concert del cicle Música als Parcs. Apunto algunes dades: 9.000 espectadors enguany, 35 concerts programats (un de cancel·lat), 170 bandes presentades a les proves de selecció. Deunidó.
Bel Olid, «‘Gypsy jazz’ entre els desmais» (Ara, 2 de setembre del 2011)—El meu cosí Pau, de Banyoles, que passa uns dies a casa. En Bru.
Vicenç Pagès Jordà, La felicitat no és completa (Barcelona: Edicions 62, 2003)
—Hola.
—Hola. Molta marxa a Banyoles, eh?
—Deunidó, sí, no ens podem pas queixar.
Tema de la setmana
Aglutinacions