Definició
Immediatament després, tot seguit.
Encabat de sopar farem una partideta.
Va fer una migdiada i encabat va anar a passejar.
Vegeu en acabant (que seguint la mateixa lògica es pot aglutinar encabant).
Etimologia
Contracció d’en acabat, d’acabar, del llatí vulgar accapare, creació pròpia del romànic primitiu peculiar de les terres hispàniques i gàl·liques, derivat del llatí vulgar capu per caput.
Usos
—Sí, bé, lo que passe és que deixes passar un dia, i l’altre, i… No, que et volia dir que, si voleu, encabat de dinar us puc passar a veure, si us va bé, eh?
Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: RBA La Magrana, 2011)
—Ai, això no cal que ho diguis, dona! I si vols vindre a dinar, tens un plat a taula, que som lo Tomeu i jo sols i tamé s’agraïx, la companyia.
—Moltes gràcies, Dolors, pero avui dinaré a casa, com que baixo poc, la tieta i el papa també estan contents i així aumplim la taula.Un mot que ens permet de rebre amb una gatzarosa xampanyada les raquetes victorioses del Roland Garros, que ens convida a fer un xampanyet, havent sopat, a casa de l’amic que fa els anys, i ens obre, deferent, la xampanyeria on entrem de bracet amb l’estimada encabat del teatre.
Joan Solà, «El xampany de Sant Joan» (Avui, 23 de juny del 1994)
Tema de la setmana
«Ja seria hora d’admetre encabat al diccionari normatiu», deia Joan Solà a Sintaxi normativa. Estat de la qüestió (Barcelona: Empúries, 1994). Doncs encara no deu ser hora, perquè ha passat més d’un quart de segle i encara no l’hi han admesa. Aquests dies veiem unes quantes aglutinacions, normatives o no (la d’avui no ho és).