Definició
Camí accidentat, perillós, que fa de mal caminar.
El carro es movia ací i allà quan passava per aquell camí de mala petja.
També: camí de cabres, camí de guineu
Etimologia
Petja ‘acció, manera, de posar el peu a terra en caminar’ ve de petjar, d’un llatí vulgar pedicare, derivat de pes, pedis, ‘peu’.
Usos
—És per aquí! —ens deia la mare quasi per intuïció. Es feia impossible reconèixer cap carrer per l’estat tan deplorable en què es trobaven.
Gemma Pasqual, Llàgrimes sobre Bagdad (Barcelona: Barcanova, 2008)
Vam fer voltes i voltes. Anàvem per camins de mala petja i els peus ens feien mal de topar amb el pedruscall, fins que ens vam rendir i vam acceptar la realitat: la nostra casa s’havia convertit en un runam polsós, rajoles disperses i blocs de ciment, ben igual que les dels nostres veïns. Entre els enderrocs, les restes de tota una vida: sabates, fotos, llibres, roba, joguines…Tenien la intenció de vendre’m com a esclau. En passar per Ítaca, em vaig poder escapar, aprofitant que els mariners havien desembarcat. Quan els mariners de mal cor van tornar a la nau i no m’hi van trobar, van córrer a buscar-me, però jo m’havia amagat en un bosquet i no m’hi van saber trobar. I quan, havent desistit del seu propòsit, es van tornar a embarcar, jo vaig sortir del bosquet i per camins pedregosos i de mala petja vaig aconseguir d’arribar fins a casa teva, on tan generosament m’has acollit.
Homer, L’Odissea, versió d’Albert Jané (Barcelona: Bambú, 2012)
Tema de la setmana
Camins