Definició
De cap manera, ni emprant els recursos més enèrgics; per res del món; no aconseguir que se’n vagi ni donant-li totes les molèsties possibles.
Es va instal·lar al saló i no l’en pogueren treure ni amb fum de sabatots; per culpa d’ell aquella tarda no van poder sortir.
Aquest home no el vull ni amb fum de sabatots, per fer aquesta feina; busqueu-me’n un altre.
S’usa en contextos negatius.
També: ni a fum de sabatots; ni amb fums de sabatot
Etimologia de sabatot
Sabatot vol dir ‘sabata vella’ i ve de sabata, d’origen incert; malgrat de ser un mot comú en la majoria de llengües romàniques i d’altres de no romàniques (eslaves, turc, àrab, persa), no s’hi veu relació etimològica entre elles.
Usos
La Valèria va llegir fa anys en una revista que, per moltes voltes que el món faci, per molts triomfs o derrotes que una tingui, tant si ets rica com pobra, llesta com llosca, arriba un dia, no saps ben bé com, que t’aixeques al matí i descobreixes que se t’ha enganxat un cinturó de greix a la cintura, que no marxa ni amb fum de sabatots. Com que l’oracle ja se li ha complert, no vol res que l’estrenyi.
Maria Mercè Roca, Bones intencions (Barcelona: Columna, 2011)M’he trobat davant d’una panoràmica tapada per un envà de núvols que no es volen esvair ni a fum de sabatots.
Josep M. Sugranyes, Camins de muntanya. Excursions d’hivern (Valls: Cossetània, 2006), pàg. 101
Tema de la setmana
Semblava que l’arreplec de virolla de RodaMots no acabaria ni amb fum de sabatots, i ves per on que acaba avui! El temps passa ràpid, però per als qui no heu fet cap donatiu i vulgueu aportar-hi el vostre granet de sorra, encara hi sou a temps. Recordeu que si el feu de 12 euros o més, podeu triar un llibre de regal (si ho feu, marqueu més d’un títol, perquè alguns ja els estem exhaurint). Moltes gràcies a tots els que ja hi heu col·laborat, i també a tots els que ens llegiu i ens proposeu mots.
Aquesta setmana veurem alguns mots amb ‘fum’ (que n’hi ha un fum), començant amb l’expressió d’avui, que és un suggeriment d’Esteve Grau, de Barcelona.
Potser ja ho sabeu, però sembla que l’expressió ve del fet que les botes velles es sanejaven cremant-hi sofrins i el fum era tòxic per totes les bactèries de la fusta vella i humida de les botes.
Sembla que també s’utilitzaven les sabates velles (espardenyes) cremant-les i el seu fum era d’una pudor molt potent. El que sí que he experimentat és això darrer i us convido a provar-ho. :-p
La meva àvia, Déu l’hagi perdonada, recordo un dia que una feristela s’havia ficat al gallineret i havia escanyat uns quants pollets, que va dir: La mala bèstia deu tenir el cau ens aquest rec embardissat. Li hem de fer fum de sabatots per fer-la sortir.
En efecte, els comentaristes que em precedeixen donen la pista per a l’etimologia de l’expressió. Aporto això: en el famós llibre de 1617 de Miquel Agustí, “Secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril” (edició facsímil a Edicions Andana de Vilafranca del Penedès), es comenta aquest ús dels sabatots cremats per fer fugir bèsties indesitjable. Entre altres casos hi ha aquest, que copio literalment: “Si alguna serp serà entrada dins del cos de algú dormint ab la boca oberta, a la campanya, no hi ha cosa millor ni més eficaç remey per a fer-la eixir fora que rebre ab un embut per la boca lo fum del perfum fet de alguna sabata vella, perquè la serp odia sobretot aquella olor, y és cosa experimentada.” (foli 14). Aquesta tradició ve de lluny, molt anterior als temps de Miquel Agustí, i veiem que és creença popular encara recordada avui. Potser ja ningú no ho practica, però… vigileu de no dormir sota una arbre amb la boca oberta!