[8 de gener de 1948]  També pot ser que l’estrall produït per la cínica conducta dels anglosaxons sigui irreparable. El mal rau en el fet que als ulls de milions d’espanyols de bona fe —els més desinteressats, segurament, i potser els més lúcids—, l’enorme farsa de les democràcies els hagi fet perdre per sempre la fe en elles.
   S’ha vist massa clar que la llibertat i la dignitat dels homes i dels pobles són mirallets per a caçar aloses, i que els caçadors anglosaxons els fan lluir o els amaguen, segons els convé. Quan el règim espanyol se’ls mostrava hostil o contrari, tiraven a perdre’l. Quan el mateix règim se’ls mostra submís i es disposa a llepar-los les mans, l’admeten tranquil·lament, com un gos més a la canilla. Les idees, els sentiments, els principis i les realitats no compten per a res.

Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1953) (Barcelona: L’Altra, 2018), pàg. 123

Joventut estalonada
pels dies i per les nits,
correràs per les senderes
fins que et faci mal el pit;
mirallets de caçar aloses
cridaran el teu desig.

Clementina Arderiu, «Cal cedir» (1958), dins Jo era el cant. Obra poètica completa (Barcelona: Edicions 62, 2013)