Definició
Etimologia
De gallina, del llatí gallīna, mateix significat. L’acció d’engallinar és una engallinada (un engany, una aixecada de camisa). Potser el sentit figurat d’engallinar ha estat influït per la semblança amb enganyar.
Usos
—Què vol saber del fill de puta del mestre?
Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 410
—Han passat cinquanta-set anys.
—Ni que passessen mil anys continuarí sent un fill de puta. Què en vol saber.
—Com va morir.
—Me’n vai alegrar, quan se va dir. Molt. Perquè era lo braç dret del Targa i engallinava les criatures.
—Sap com va morir?
—Van enxampar Ovidi dels Tomàs perquè lo mestre va sentir com es seus fills comentaven a l’escola que el pare s’amagava a ca de Barbal. —Quasi sense respirar—: I passejava fent-se lo xulo amb l’uniforme de malparit.
—Jo només vull saber com va morir.Només pensen a pecar, oncle Maties. L’últim va ser el doctor Beltran. «El pobre Jaume no té ni ulls —va etzibar-me, indignat, al carrer de la Barca—, no pot recobrar la vista, deixa’l en pau». Un altre que es deixava engallinar pel Maligne.
Jesús Moncada, «Amb segell d’urgència», dins Calaveres atònites (1999)
Tema de la setmana
Què tenen aquests verbs en comú? Entabanar, ensibornar, engalipar, ensarronar, engallinar. Mentre hi rumieu, encetem el tema d’aquesta setmana, que no és altre que l’art de l’enganyifa.