malxinat -ada adj i m i f

Definició

Mala persona, malparit (vulgar).

No te’n fiïs, perquè així que pugui te la fotrà. És malxinat com ell sol.

A Món rural. Mots que es perden (La Seu d’Urgell: Salòria, 2018), Josep Espunyes comenta que aquest mot ha estat «pràcticament desplaçat per dolent o malparit».

Etimologia

Derivat de mal i xinar, ‘eriçar, estirar els cabells’, però també ‘burlar-se, fotre’, d’origen expressiu.

Usos

  • El Martí llavors es va aturar, i quan la marastra va amenaçar d’expulsar-los de casa, a ell i a sa mare Quimeta, va girar cua a contracor cap al Pla del Tro. Tant de bo que no li n’hagués fet cas, però només tenia setze anys… I dos dies més tard va callar davant de la Guàrdia Civil, i després encara havia de baixar paquets de teca al recader per enviar a Lleida i feixos de bitllets al Pont de Claverol per pagar el malxinat de Carota que els va deixar plomats i els va treure de la presó.

    Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs (Barcelona: Proa, 2013)
  • I l’àvia Lluïsa no deixava passar un juny sense collir i emborratxar nous i herbes, i passava d’un any a l’altre amb salut de ferro. Arrel de genciana i de bardana, til·la o vesc. Ni un refredat ni cap dia de febre se li coneix a l’àvia Lluïsa ni de petita ni de gran. Peu de Crist i ginebró madur amb aiguardent per fer passar el dolor del costat dret, un malxinat sofriment del qual ningú li va sentir queixar-se. I de medecines de les altres, no en va voler sentir a parlar mai.

    Marta Grau, La música que sona quan acaba la cançó (Barcelona: Rosa dels Vents, 2020)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors de RodaMots. El d’avui, de Cesc Prat, de Sabadell.

Temes i etiquetes

6 comentaris a “malxinat -ada”

    • RodaMots

      Xinar surt al Diccionari de veus populars i marineres d’Esteve Fàbregas (1985): «Tenir còpula carnal», diu. Aquest diccionari aplega sobretot veus recollides «del parlar vivent, dintre els darrers seixanta anys (1925-1985), a l’enclavament marítim de la Selva». Una de les accepcions de xinar al diccionari.cat (http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0161667) és ‘fer, fotre’, i el primer (l’últim, per al DIEC) sentit de fotre és ‘copular’.

      Respon
      • RodaMots

        Xingar apareix al DCVB: «Conèixer carnalment; fig., perjudicar, enganyar, i en general tots els significats de fotre (or., occ.)». També al Diccionari etimològic i complementari de Joan Coromines, que en diu:

        Xingar, mot brutal, comú amb el castellà CHINGAR [1867, i molt arrelat a tot Amèrica etc.], i amb molts derivats, mot gitano i caló, probablement del zingàric čingarar ‘barallar-se’, compost de činar ‘tallar’ i kerár ‘fer’, tots dos d’origen índic.

        Respon

Deixa un comentari a Xavier Gispert

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

d’esquitllèbittafur -a