Definició
1  Dreçar i posar rÃgid (els cabells, els pèls) com les punxes d’un eriçó.
Se m’ericen els cabells quan recordo aquell espectacle esgarrifós.
2  (fig.)  Omplir-se d’obstacles, dificultats, aspreses, etc.
És una empresa eriçada de perills.
Etimologia
Del llatà vulgar ericiare, derivat d’ericius, ‘eriçó’.
Usos
Com uns ocells espantats que fugen volant, nosaltres anem pel món, anem en cerca d’un racó de pau que sigui bo per a l’enyorança (però ell diria: «l’enyorança no… sinó la difÃcil duresa del temps»). La «dolça França» se’ns eriçà de canons. Una nau carregà les nostres vides per abocar-les a una platja cà lida, a l’altra banda del mar.
Anna Murià , Crònica de la vida d’Agustà Bartra (Barcelona: Pòrtic, 1990 [1967]), pà g. 116
Tema de la setmana
En record d’Anna Murià (1904-2002) en el centenari del seu naixement