enyorança f

Definició

Pena o dolor per una absència o una pèrdua.

Fa vint anys que en som fora, i encara sentim enyorança del poble.

Etimologia

D’enyorar, del llatí ĭgnōrāre, ‘ignorar’, que prengué després el sentit d’‘ignorar on és algú’, i després el de ‘trobar-lo a faltar’.

Usos

  • Jo no sé què té de poètica i d’encisadora aquesta vida de llibertat dins del desert, canviant cada dia de lloc i de cel, experimentant diferents impressions, i escoltant contínuament la parla clara i filosòfica de la natura, que tan greu enyorança hagi de provocar en el cor, fins quan s’ha de canviar la terra dura per un llit tou; la intempèrie del temps, per una casa ben abrigada; el qurs, per una confortant alimentació; en una paraula, les incomoditats de la vida nòmada per les conveniències de la civilització. Acostumat un a l’encís del desert, avorreix el brogit de la ciutat i sospira per un altre món i per una altra vida on regni la calma i la pau del cor.

    Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 340
  • Enyorança d’uns ulls, d’uns ulls només,
    enyorança només d’un sol somriure,
    mentre passes cansat per tants carrers
    i la pena per dins no et deixa viure.

    Josep M. de Sagarra, «Avui que fa aquest mar descolorit», dins Cançons de rem i de vela (1923)

Tema de la setmana

Mots formats amb el sufix -ança

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esgarrifançapuixança