Definició
Fer-ho anar tot en renou; produir gran excitació entre la gent; fer-ne de totes.
A la seva joventut, l’Andreu feia tronar i ploure; tenia un munt de pretendentes.
Aquella xicota valia tots els diners del món; de segur que un cop acabada la carrera faria tronar i ploure.
Etimologia de tronar
Del llatí tŏnāre, mateix significat, amb influx del llatí vulgar tronĭtus, metàtesi del llatí clàssic tonĭtrus, pel que fa a la primera -r-. Altres mots de la mateixa família són tronadissa, tronat, detonar i tronera.
Usos
Don Tomàs de Lloberola vivia en un pis del carrer de Mallorca. Les escorrialles de la seva època florida van servir per a moblar aquell pis d’una manera desgraciada i impròpia, i alguna calaixera o algun mirall, famosos dintre de la història de la casa, feien en el pis un paper enze i escrostonat de relíquia. Leocàdia, que era el nom familiar de la senyora de Lloberola, no tolerava que a cap d’aquests mobles hi arribessin les mans mercenàries, i cada matí, en tornar de missa, es dedicava a treure’ls la pols i a amoixar-los d’una manera tendra, com si es tractés d’amoixar les galtes d’una àvia paralítica que en un temps llunyà havia fet tronar i ploure.
Josep M. de Sagarra, Vida privada (1932)Anem per parts, com aconsellava Jack l’Esbudellador. Primer: com pot ser que tot un ministre de l’Interior comparegui per dir que no sap qui va elaborar un informe policial que va fer tronar i ploure, i que va aparèixer en el moment just per condicionar unes eleccions que el mateix president Rajoy va descriure com «més importants que les generals», pel que hi estava en joc?
Sebastià Alzamora, «On és el patató?» (Ara, 15 de març del 2013)
Tema de la setmana
Frases fetes i locucions proposades per Joan Josep Isern a «Salvem els mots»
El contrari de “No alçar pols ni remolí”.
Un dels contes d’Albert Jané, “El déu del tro”, comença així: “Timba Tumba era el déu del tro. Feia tronar però no feia ploure. I quan sentia dir d’algú que feia tronar i ploure, no se sabia estar de sentir-ne enveja. Fins i tot, si no podia fer totes dues coses alhora —tronar i ploure—, s’hauria estimat més, al capdavall, fer ploure, només. Això és: ser el déu de la pluja. Però de déu de la pluja ja ho era el déu Mamamba Mumumba, i no n’hi podia haver pas dos alhora.”