enze

Definició

1  (m)  Animal que serveix com a reclam de caça.

2  (adj i m i f)  Dit de la persona aturada, mancada d’iniciativa i d’enteniment.

Tot el dia bada i no fa res de bo: és un enze.

Etimologia

Del llatí index, indicis, ‘indicador, revelador’.

Usos

  • —Havia pensat donar-te aquestes cartes. Fins ara les guardava… com un enze. Jo també sóc un enze; molt més enze que tu quan m’hi poso. Només que ho dissimulo tant com puc. No les vull guardar més. Queda-te-les. Però no les miris ara. Prou temps tindràs quan seré lluny… Me’n vaig, encara faria el ridícul. Adéu.

    Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 149
  • En mirallet es miren hores,
    complagudes. (Hi ha potser
    algun queixal corcat, postís.)
    I el mirallet, sense respostes…
    Empenyen anys i, sense avís,
    amb cara d’enzes, ben compostes,
    s’enfonsaran dins l’abís.

    Víctor Obiols, «Retrat robot des de l’aire», dins Versos i contracants (Barcelona: Edicions 62, 1997)

Tema de la setmana

Insults per a totes les ocasions… proposats pels subscriptors de CD1M. El d’avui és un suggeriment de Mercè Márquez, de Sabadell.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Un comentari a “enze”

  1. Joaquim Bernadàs i Mella — BCN, del Raval. prop de Canaletes. Des del 1927.

    Quan jo era un nen, la mare em feia alguna pregunta i jo li contestava ‘em sembla…’. ella em corregia dient-me ‘una atzembla és un ruc’! i m’obligava a ser més precís en respondre.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

garrepatanoca