Definició
Persona que espia, especialment que intenta descobrir què fa un altre per delatar-lo.
El director tenia un espieta al comitè d’empresa que l’informava de tot el que es deia a les reunions.
Etimologia
D’espiar, del germànic gòtic spaíhôn, ‘posar-se a l’aguait’, ‘veure de cua d’ull’.
«Es tracta d’un germanisme transmès al llatí vulgar general pels soldats legionaris germànics, o convivents amb aquests, d’on la seva presència en totes les llengües romàniques d’Occident» (J. Coromines).
Usos
Es va incorporar a la companyia del cabaret Die Katakombe i va començar a jugar al gat i la rata amb els agents de Goebbels, perquè, tot i la cura amb què havien de fer-ho, no s’estaven de satiritzar la figura de Hitler o els abusos del règim. Morta de riure, explicava l’anècdota de la salutació. Un cop localitzats els espietes de torn, dos individus asseguts al fons de la sala, l’amo del cabaret va sortir a escena i amb el braç aixecat va donar la benvinguda als espectadors amb un «Heil, Hitler! I bona nit al noranta-vuit per cent restant». «Els hauries d’haver vist la cara», va afegir l’Alma.
Eduard Márquez, La decisió de Brandes (Barcelona: Empúries, 2006), pàg. 107I la dona, dins de la caputxa del seu anorac no era més que una ombra indesxifrable, fosca, sense cap tret, cap ni un, que li pogués donar una pista. La dona que s’oculta a la fosca. Hauria hagut de fer servir el flaix, però llavors ells s’haurien adonat d’ella, del Doscavalls i de la seva humiliació d’espieta i el Jordi hauria anat de seguida cap a ella dient no és el que et penses, Tina, de debò, és que la reunió doncs s’ha acabat abans i…, mira, estàvem fent unes copes, la coneixes?, vols que te la presenti?
Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 63
Tema de la setmana
Diminutius amb entrada pròpia al diccionari