Espieta s’ha emprat bastant, sobretot en usos folklòrics o infantils com a equivalent d’espia: sembla que ja s’usava a primers del s. XVIII, en el setge de 1714, si fem cas del personatge ja folklòric de l’Espieta del Portal Nou (segons la cobla tradicional i infantil, que encara dèiem tant els marrecs barcelonins en els anys 1910-15): «l’espieta del Portal Nou / cada dia guanya un sou, / cada mes una pesseta: / maleït siga l’espieta!» (si bé hi ha la variant estafeta, amb el qual pogué haver-hi encreuament).
- Joan Coromines, entrada espiar, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III, pàg. 643
Comentaris recents
barri
A Viladecans també!!...
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...