Des de la balconada, orgullosa i desafiadora, es va complaure a escoltar els esgüells esgarrifosos dels seus porcs mentre el matador els sacrificava al moll de la Plaça, un matí gelat i ras del primer hivern de la postguerra. La matança dels porcs de la casa Torres sempre es feia sense aldarull a la finca familiar de les antigues hortes de l’Ebre, però aquell desembre la senyora ordenà que les bèsties fossin degollades i esquarterades als molls, a la vista de tothom. Des del balcó, contemplà l’anar i venir de minyones i gent enviada pel Graells portant en grans cartrons de vímet les peces i les entranyes de les bèsties davant els ulls ansiosos de la vila famolenca.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)

Vet ací, amic Winkel, la plaça dels Màrtirs, famosa pels seus mercats porcins. Aquest és aquell porc els pernils del qual ja lloaren Ateneu, Marcial i Estrabó. El que hem vist a les monedes ibèriques del museu. Mireu quina estesa de gàbies! Entrem per aquests passadissos i escoltem la simfonia d’esgüells que acompanya la batalla del tractant i el pagès!

Joan Alavedra, El fet del dia (Barcelona: Catalònia, 1935)