guilla f

Definició

Guineu, rabosa.

Les guilles cacen sobretot rosegadors.

Etimologia

D’un nom evocador d’astúcia i traïdoria, segurament el germànic Wisila, Wisilo, que no casualment coincideix amb el de la muller de Guifre I de Cerdanya, comarca on s’usa guilla en lloc de guineu.

Sobre les etimologies de ‘guilla’ i ‘guineu’, per Joan Coromines

Usos

  • Però, a més, em deia que els cal anar amb compte, perquè si alguna vegada, optimistes, posen pollastres o altre aviram en una mena de cobert que hi ha a sota d’aquesta terrassa on sóc, els sol passar que les guilles se’ls enduen, fins foradant el filat del galliner i tot.

    Maurici Serrahima, De mitja vida ençà (1970)
  • —No li sóc fet cap mal, el vaig trobar malferit al bosc i l’he curat.
       —Dieu mentida. Aquell dia, a l’estany, el meu gos us va descobrir, el devíeu estabornir amb un bastó, no és així? —El va agafar pel coll de la camisa.
       —Us asseguro que no, va quedar atrapat al cep que tinc parat al bosc per caçar guilles —maldant per desfer-se’n. D’aquella manera, va dir, havia capturat més de cinc mascles i una guineu prenyada que li havia valgut una recompensa de seixanta rals.

    Núria Esponellà, Una dona d’aigua (Barcelona: Columna, 2013)

Tema de la setmana

Bestiari alternatiu

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Un comentari a “guilla”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

xaimuricec