estany m

Definició

1  Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.

Volien banyar-se a l’estany, però l’aigua era massa freda.

«Per l’estany del dubte nedava, esvelt, | un cigne d’interrogació», fan uns versos de Maties Ferigle.

2  Bassa o piscina construïda com a ornament en un parc o un jardí.

Etimologia

Del llatí stagnum, ‘bassal’, ‘piscina’, ‘tota estesa d’aigua’; segons Joan Coromines, és el «nom català normal dels llacs (llevat els de vasta extensió)». El verb estanyar pertany a la mateixa família.

Usos

  • Li vaig repetir el nom de cada muntanya, perquè s’havien de saber els seus noms com s’han de saber els noms dels amics. Li vaig mostrar els rierols i els estanys, i també el gran llac, que és molt gran perquè els elefants i els lleons i els rinoceronts i els cocodrils volen molta aigua. Per això és gran, li vaig dir. Després vam saludar els boscos, els vam saludar com cal, no fos cas que es molestessin, tan espessos i misteriosos com són els boscos. I també vam parlar amb les palmeres, una a una. Les palmeres són solitàries, com el foraster, i era bo que el coneguessin i que parlessin amb ell per sentir-se millor.

    Alfred Bosch, Les set aromes del món (Barcelona: Planeta, 2004)
  • La primavera del 1997, en Joan Parnau, president del Foment de la Sardana de Banyoles, es va atrevir a exposar seriosament el projecte als companys de junta. Ja ho sabia, que era una autèntica bogeria. Però un dia o altre ho havien d’intentar.
       —Envoltarem l’estany amb una gran sardana —els va dir.
       Havien fixat una data, el quatre de juliol de l’any següent, i van fer números: els calien set quilòmetres de braços enllaçats, set mil persones com a mínim. I centenars de voluntaris per coordinar-ho tot, un helicòpter per fotografiar la gesta, diners de les institucions, promoció als mitjans.
       Però sobretot necessitaven un bon motiu que mobilitzés tanta gent.
       —En Manel Saderra farà noranta anys i en Martirià Font setanta-cinc —en Parnau intentava engrescar els de la junta—. Podria ser el millor homenatge a aquests dos compositors que són com de casa.

    Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit (Barcelona: Edicions de 1984, 2008), pàg. 237

Tema de la setmana

La temperatura puja i les ganes de remullar-nos també: aquests dies veurem alguns llocs on podem fer-ho. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

desvetllat -adagorga