Segueix avui essent el nom general, en la llengua popular i en la literària, de l’estesa d’aigua circumdada de terra, sigui mitjana o gran (si és petita, en català, és estanyol), llevat només de les vastes concentracions d’aigua dels Alps, Rússia, Amèrica, Àfrica (en terra nostra no n’hi ha), úniques a les quals es pot aplicar en català el llatinisme llac; la gent ciutadana que allò ho anomena llac (o lago!) comet un greu barbarisme: en dir, p. ex., els llacs dels Pirineus; un estrangerisme, per calc del castellà i el francès, que traeix, ultra la ignorància, lamentable menyspreu i falta de respecte per la nostra llengua.
- Joan Coromines, entrada estany, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III, pàg. 750
Comentaris recents
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...
tant li fa naps com cols
També hi ha l'expressió "que si naps, que si col...
en ser negre, botifarra
Això del pintor aquell que està començant un qu...
en ser negre, botifarra
"En ser negre, botifarra" veig que seria l'equival...