Segueix avui essent el nom general, en la llengua popular i en la literària, de l’estesa d’aigua circumdada de terra, sigui mitjana o gran (si és petita, en català, és estanyol), llevat només de les vastes concentracions d’aigua dels Alps, Rússia, Amèrica, Àfrica (en terra nostra no n’hi ha), úniques a les quals es pot aplicar en català el llatinisme llac; la gent ciutadana que allò ho anomena llac (o lago!) comet un greu barbarisme: en dir, p. ex., els llacs dels Pirineus; un estrangerisme, per calc del castellà i el francès, que traeix, ultra la ignorància, lamentable menyspreu i falta de respecte per la nostra llengua.
- Joan Coromines, entrada estany, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III, pàg. 750
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...