Segueix avui essent el nom general, en la llengua popular i en la literària, de l’estesa d’aigua circumdada de terra, sigui mitjana o gran (si és petita, en català, és estanyol), llevat només de les vastes concentracions d’aigua dels Alps, Rússia, Amèrica, Àfrica (en terra nostra no n’hi ha), úniques a les quals es pot aplicar en català el llatinisme llac; la gent ciutadana que allò ho anomena llac (o lago!) comet un greu barbarisme: en dir, p. ex., els llacs dels Pirineus; un estrangerisme, per calc del castellà i el francès, que traeix, ultra la ignorància, lamentable menyspreu i falta de respecte per la nostra llengua.
- Joan Coromines, entrada estany, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III, pàg. 750
Comentaris recents
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...
madò
Madona s'aplica (o aplicava) a la...
mestre!
No calia cercar tant, la teníem ací mateix! htt...
mestre!
Bon dia, mai havia sentit l'adjectiu "acasat". M'...