Definició
Originà riament, moneda emesa pel rei; unitat monetà ria d’à mplia difusió a Europa des del segle XIII, d’or o d’argent, amb valor divers segons l’indret i l’època. Més modernament, moneda equivalent a vint-i-cinc cèntims de pesseta.
El primer sou que va tenir l’avi era de deu rals la setmana.
També s’usa per a designar ‘diners’ en general: Quan va anar a Cuba, va fer molts rals. Després d’aquell negoci, no li va quedar ni un ral.
Ral, ralet: nom d’un joc que es fa als infants molt menuts i que consisteix a fer rodar el dit polze sobre el palmell de la maneta de l’infant bo i dient: «Ral, ral, | paga la sal; | ralet, ralet, paga el dineret».
Alguns refranys amb ‘ral’: Tota fortuna comença per un ral; El pare guanya el ral i el fill el gasta mal; El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal («significa que la diligència fa augmentar de valor el producte del treball», DCVB).
Etimologia
Contracció de l’antic real, ‘reial’, del llatà regalis, mateix significat.
Usos
El sabater li feia per deu pessetes les botines que venia a quinze, la revenedora li dava fruita gairebé de franc; per a ell eren els primers clavells, els pensaments més grossos que esclataven en els testos d’aquells balcons; i les camiseres del quart pis del número 8 li feien els colls a ral, a dos rals els punys, i el proveïen de corbates a preus inversemblants.
NarcÃs Oller, La papallona (1882)Trobat un nou anònim el dia 23 d’abril amb amenaces més serioses per a mi i per a la meva famÃlia: volar la casa amb dinamita i fer malbé tota la vinya. Sembla escrit d’una persona que no és en possessió de les seves plenes facultats mentals, perquè parla de coses irreals, com haver comprat sis barbes postisses i un punyal, tot plegat per deu rals.
Maria Àngels Anglada, Les closes (Barcelona: Destino, 1979)
Tema de la setmana
Diners, dinerets, dinerons, dinerots
La publicació d’avui m’ha fet pensar que, a hores d’ara, al sud de l’Albera, el mot «sou» es fa servir únicament amb la significació de salari. Però, abans de designar una remuneració, el sou era una moneda que valia 12 diners i també era un mot comú que designava una suma d’argent qualsevulla i que s’emprava en una colla d’expressions com ara: guanyar molt de sous, no tenir ni un sou, no valer cap sou, etc.
A Elna hem conservat el seny antic del mot «sou» i quan fem ralet a un mainatjó li cantem: ralet, ralet, paga un souet (souet: diminutiu de sou).
http://rodamots.cat/sou/
Diria que totes les vegades que ho he sentit, i deuen ser prou vegades, deien “molts DE rals”.
Aquesta eliminació de les preposicions dels quantitatius és cosa moderna i de barcelonins hispanitzats. No és el català de Barcelona que parlaven els parents del meu pare, que coincidia amb el de l’Empordà , Girona, Vic o Mallorca en això. “Molts de rals.” “Ha fet molts de diners.” “Això et costarà molts de cèntims.” No ho deien mai sense la preposició, de la mateixa manera que no deien mai la broixa expressió “molts pocs” (per “molt pocs”). L’espanyol mucho és “molt de”. L’espanyol muy és molt (això no hi ha cap mestre que ho sà piga explicar avui dia, i això que tots parlen espanyol fora de classe).