Definició
Originalment, moneda emesa pel rei; unitat monetà ria d’à mplia difusió a Europa des del segle XIII, d’or o d’argent, amb valor divers segons l’indret i l’època. Més modernament, moneda equivalent a vint-i-cinc cèntims de pesseta.
El primer sou que va tenir l’avi era de deu rals a la setmana.
També s’usa per designar ‘diners’ en general: Quan va anar a Cuba, va fer molts rals. Després d’aquell negoci, no li va quedar ni un ral.
Ral, ralet: nom d’un joc que es fa als infants molt menuts i que consisteix a fer rodar el dit polze sobre el palmell de la maneta de l’infant bo i dient: «Ral, ral, | paga la sal; | ralet, ralet, paga el dineret».
Usos
Amb això no vull pas dir que els racionalistes no s’equivoquin mai. De vegades s’equivoquen de ple a ple i costen molts milions. La diferència que hi ha entre els racionalistes i els nigromà ntics de poble és que els primers de vegades s’equivoquen de molts diners i els altres s’equivoquen sempre de catorze rals. És una diferència sensible i apreciable.
Josep Pla, «Les minves de gener», dins Les hores (Barcelona: Destino, 1971), pà g. 59El sabater li feia per deu pessetes les botines que venia a quinze, la revenedora li dava fruita gairebé de franc; per a ell eren els primers clavells, els pensaments més grossos que esclataven en els testos d’aquells balcons; i les camiseres del quart pis del número 8 li feien els colls a ral, a dos rals els punys, i el proveïen de corbates a preus inversemblants.
NarcÃs Oller, La papallona (1882)