-
Sense títol
-
Sense títol
-
Quimeres i quimeretes
-
Solitud: Solitude
-
El llenguatge de l’estiueig
-
Les hores buides
-
Barrim-barram, barrip-barrap
-
Exemple addicional d’un article d’Isabel-Clara Simó
-
Joan F. Mira: “Monarquia i funerals”
-
Per què s’ha acabat el bròquil?
-
Talpejar, taupejar: un exemple més de Jacint Verdaguer
-
Llagostos o cigales? Una correcció
-
Llagost: el dibuix
-
Voliols i poriols
-
Les paneroles cuegen
-
Altres volianes que volen
-
De valent, de calent
-
Anagrama: definició i origen
-
Enigmot II: desllorigador
-
Un polític de mal traduir
-
Enigmot: pròrroga
-
Més usos de ‘fato’
-
Enigmot maig 2005: bases
-
Pau Vidal entrevistat per Carles Miró: “El meu pròxim projecte és apedregar el Liceu”
-
Origen de l’expressió ‘alto les seques!’
-
Rosa Maria Piñol: “Palabras que agonizan”
-
De la Gran Poma a la Gran Encisera
-
El mot i el qui el desvetlla
-
En perill d’extinció, de Pau Vidal
-
Matrimoni i poesia
Comentaris recents
miranius, miraneies
A casa l'àvia i la mare ho deien així: -Què di...
miranius, miraneies
A casa dèiem: – Què dius? – Peremanius ...
miranius, miraneies
Un retruc és un joc lingüístic humorístic i de...
miranius, miraneies
A casa meu es deia així: - Què dius? - Pereniu...
miranius, miraneies
Què són retrucs?...