Altres volia(i)nes que volen
«Al Bages també anomenem voliaines o volianes a tot allò que està suspès en l’aire i que el vent fa bellugar (els antics encenedors de benzina feien moltes voliaines quan els encenien)», ens diu Joan Baraldés, de Sant Fruitós de Bages. I Joan Moles i Carrera, de Torelló (Osona), ens confirma que el mot està més estès: «El mot voliaina el coneixem i l’usem, però com una cosa que vola, cendra o similar».
Vaig poder prendre part en aquesta percaça de documents gràcies al clergue, amansit per una almoina amb destí a les ànimes sense rumb i, doncs, difícilment localitzables, que eren les seves predilectes, i durant tres hores anàrem despenjant lligalls que, sovint, ja només contenien cagallons de rata o, no sé per quina circumstància, volianes blanques ben conservades en parelles, però amb les ales ennegrides.
- Manuel de Pedrolo, Baixeu a recules i amb les mans alçades (Barcelona: La Magrana, 1979)
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...