barrim-barram, barrip-barrap
Ciceron, del Rosselló, ens ha enviat aquest missatge amb un altre ús de barrim-barram:
«Barrim, barram… quina mà sun?»… És un joc de mainatges: d’esquitllentes darrera la teua esquena, amagues una pastilla (un bonbon) o un cacau (=pedreta) dins una de les teues mans i denprop (=després) else presentes sota el nas del teu ‘adversari’, que n’ha de tocar una. Si toca la bona, se menja la pastilla, si no ets tu. Aquell que guanya continua…
I Àngela D. Bosch Serra, del Pla d’Urgell, ens en fa conèixer una variant:
A casa meva, sempre s’ha dit barrip-barrap. Quan era petita i feia les coses sense massa cura, de manera poc femenina, segons les senyores de la casa, la meva àvia, que encara viu (té 92 anys) i és de la Segarra, em deia: «Sembles una barrip-barrap!»
Variant que també fa servir la Cristina Balaguer, de Manresa, que afegeix que a casa seva també usen aquest mot com a adverbi: «No pots fer les coses barrip-barrap!».
Torneu a barrim-barram
Comentaris recents
arruix
Sembla que arruixar o rui...
arruix
Al veure la paraula de hui m'ha vingut al cap una ...
apa
En valencià no diem "apa", diem "hala"....
quedar-se d’una peça
El Diccionari Fabra, a “quedar”, l’equipara ...
quedar-se d’una peça
En un dels exemples parleu del zoo d'en Pitus i en...