barrim-barram, barrip-barrap
Ciceron, del Rosselló, ens ha enviat aquest missatge amb un altre ús de barrim-barram:
«Barrim, barram… quina mà sun?»… És un joc de mainatges: d’esquitllentes darrera la teua esquena, amagues una pastilla (un bonbon) o un cacau (=pedreta) dins una de les teues mans i denprop (=després) else presentes sota el nas del teu ‘adversari’, que n’ha de tocar una. Si toca la bona, se menja la pastilla, si no ets tu. Aquell que guanya continua…
I Àngela D. Bosch Serra, del Pla d’Urgell, ens en fa conèixer una variant:
A casa meva, sempre s’ha dit barrip-barrap. Quan era petita i feia les coses sense massa cura, de manera poc femenina, segons les senyores de la casa, la meva àvia, que encara viu (té 92 anys) i és de la Segarra, em deia: «Sembles una barrip-barrap!»
Variant que també fa servir la Cristina Balaguer, de Manresa, que afegeix que a casa seva també usen aquest mot com a adverbi: «No pots fer les coses barrip-barrap!».
Torneu a barrim-barram
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...