Barrim-barram, barrip-barrap

barrim-barram, barrip-barrap

Ciceron, del Rosselló, ens ha enviat aquest missatge amb un altre ús de barrim-barram:

«Barrim, barram… quina mà sun?»… És un joc de mainatges: d’esquitllentes darrera la teua esquena, amagues una pastilla (un bonbon) o un cacau (=pedreta) dins una de les teues mans i denprop (=després) else presentes sota el nas del teu ‘adversari’, que n’ha de tocar una. Si toca la bona, se menja la pastilla, si no ets tu. Aquell que guanya continua…

I Àngela D. Bosch Serra, del Pla d’Urgell, ens en fa conèixer una variant:

A casa meva, sempre s’ha dit barrip-barrap. Quan era petita i feia les coses sense massa cura, de manera poc femenina, segons les senyores de la casa, la meva àvia, que encara viu (té 92 anys) i és de la Segarra, em deia: «Sembles una barrip-barrap!»

Variant que també fa servir la Cristina Balaguer, de Manresa, que afegeix que a casa seva també usen aquest mot com a adverbi: «No pots fer les coses barrip-barrap!».

Torneu a barrim-barram

Mot relacionat