barrim-barram

Definició

1  (m)  Moviment atropellat, trafegós.
2  (adj i m i f)  Que fa les coses sense mirament.

Els joves d’avui són ben barrim-barrams, segons la meva àvia.

Etimologia

D’origen expressiu.

Usos

  • Els records m’ofeguen, tèrbols.
    Volte el trill, barrim-barram;
    fem la palla ben menuda
    i repleguem prompte el blat
    que allà baix a la Ribera
    jo tenia un dolç amor;
    el vaig creure fonedís
    i encara és al cor.

    Carles Salvador, «Cançó d’era», dins el recull Vermell en to major (1929), reproduït a Antologia poètica (València: Consell Valencià de Cultura, 1993)
  • Tot era de Xina i brodat amb or fi que no es tornava negre, amb unes bèsties que em miraven quan les espolsava, perquè la Carmeta era una esbojarrada i li feia caure l’escrostonat del nacre fregant fort i barrim-barram. Jo vaig dir-li que ja l’hi fregaria a poc a poc i vam quedar enteses.

    Mercè Rodoreda, «En el tren», dins Vint-i-dos contes (Barcelona: Selecta, 1958)

Tema de la setmana

Reduplicacions

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

trinco-trincogojar