—Conta’m un conte, iaio —diu la nena.
   —Un conte bonic?
   —Sí.
   —Que hi isca una princesa?
   —Sí.
   —I un drac?
   —Sí.
   —I tres joves valents?
   —Sí.
   —I que hagen de matar el drac?
   —Sí.
   —I que no el mate més que un dels tres?
   —Sí, iaio, vinga.
   —I que de la sang del drac isca un camp de cirerers amb la fruita ja madura?
   —Sí.
   —Amb unes cireres dolces i sucoses com mai s’havien menjat en tot el país?
   —Sí.
   —I que després el jove demane la mà de la princesa?
   —Sí.
   —Llàstima. No en sé cap així. En l’únic conte semblant que conec el jove començava a menjar cireres, que tu no saps quina gana fa venir matar dracs, i en menjava i en menjava tantes que li va entrar mal de panxa i no va gosar demanar la mà de la princesa. Així que no te’l puc contar.
   Sortosament la nena ja dorm.

Josep Vicent Marqués, «Un conte bonic», dins El retorn del nàufrag professional (València: Tres i Quatre, 1998)

Torneu a cirera