A la tardor, fer la verema, arreplegar olives i dur-les a l’almàssera (feina que s’acaba entrat l’hivern), sembrar; a plena hivernada, fer llenya per als amos i per a ells, carrejar-la, rompre guarets per a l’any vinent quan la terra es desgelava, podar la vinya i arreplegar els sarments en cuetes i garbons, picar espart i cordellar i fer-se’n espardenyes, fer sogalls d’espart cru per a lligar les garbes de cereals a l’estiu (les feines de l’espart, quan plovia o nevava); després, quan començava a retillar la primavera, birbar la sembradura, escombrar oliveres i ametlers en una renovació anual i bisanual de branques i ramatge, entrecavar en l’escassa horta, preparar les pórques per poder plantar-hi més avant, que el sol calfàs de valent, les tomateres, el pebre, les creïlleres i una poca de dacsa barrejada de llegums per fer ferratge per a les tres cavalleries.
Enric Valor, Sense la terra promesa (1980), fragment que il·lustra l’entrada entrecavar a El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig (Alzira: Bromera, 2015). Podeu llegir aquesta entrada completa a l’InfoMigjorn 1.370, pàgines 8-9.
Comentaris recents
ser més vell que el cagar ajupit
El meu pare feia anar una variant dins d'una endev...
captatio benevolentiae
Cert. No l'havia sentit mai....
captatio benevolentiae
Aquesta locució és rara avis. https://rodamots....
ser més vell que el cagar ajupit
Jo l'actualitzaria, diria: ser més vell que els R...
llegany
El meu pare, el Louis Juanchich, per a burlar-se d...