A la tardor, fer la verema, arreplegar olives i dur-les a l’almàssera (feina que s’acaba entrat l’hivern), sembrar; a plena hivernada, fer llenya per als amos i per a ells, carrejar-la, rompre guarets per a l’any vinent quan la terra es desgelava, podar la vinya i arreplegar els sarments en cuetes i garbons, picar espart i cordellar i fer-se’n espardenyes, fer sogalls d’espart cru per a lligar les garbes de cereals a l’estiu (les feines de l’espart, quan plovia o nevava); després, quan començava a retillar la primavera, birbar la sembradura, escombrar oliveres i ametlers en una renovació anual i bisanual de branques i ramatge, entrecavar en l’escassa horta, preparar les pórques per poder plantar-hi més avant, que el sol calfàs de valent, les tomateres, el pebre, les creïlleres i una poca de dacsa barrejada de llegums per fer ferratge per a les tres cavalleries.
Enric Valor, Sense la terra promesa (1980), fragment que il·lustra l’entrada entrecavar a El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig (Alzira: Bromera, 2015). Podeu llegir aquesta entrada completa a l’InfoMigjorn 1.370, pàgines 8-9.
Comentaris recents
a tot córrer
A tota virolla. Sinònim. DNV...
taba
Tabarra vendria de taba, així? És correcte, taba...
taba
Al País Valencià la taba és el joc de l'osset. ...
taba
Doncs per aquí és més habitual "donar la tabarr...
taba
Ma mare, filla de Valls també la feia servir la p...