Definició
1 Cadascuna de les faixes de terra compreses entre solc i solc, en què hom subdivideix un camp per a sembrar-hi.
2 Mesura superficial agrària, equivalent en general a la dotzena part d’un jornal.
La porca s’emprava especialment a les comarques de les regions de Lleida i la Seu d’Urgell, i també al Priorat i la Conca de Barberà.
Etimologia
Del llatí porca, mateix significat, tot i que una dificultat d’evolució fonètica (el so tancat de la o) fa pensar en un possible influx d’un altre mot o bé en un origen preromà, purka. Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia pórca, amb què quedava més clar com l’havíem de pronunciar.
Usos
Caminem sota la boira, prop del Segre, i passem per una finca nostra que es diu Lo Jornal. Aquest curiós nom deriva de les terres amb què van ser obsequiats per Alfons XII els soldats de lleva del meu poble que van fer la guerra de Cuba, fa 120 anys. Al Segrià, un jornal són 18 pórques, que fan 363 metres quadrats de superfície, és a dir, 0,7 hectàrees. Aquesta mesura, la pórca, encara s’utilitza amb normalitat. El jornal no tant. S’anomenava jornal perquè aquesta era l’extensió aproximada que podien llaurar un parell de mules joves un dia llarg de primavera. Són finques en forma de rectangle, molt a prop del riu. Totes tenen la seva petita història.
Ferran Sáez Mateu, La vida aèria. Un dietari (Barcelona: Pòrtic, 2019), pàg. 306A la nova casa la família ja s’havia refet i teníem arrendades 18 pórques de terra, i jo ja anava a treballar, perquè el meu germà gran, l’hereu, deia que jo ja tenia la força d’un home i calia guanyar-me el pa, com si tot el pa de casa fos seu, que així respiren els hereus encara que siguin molt joves i tinguin pares tan bons com ho era el nostre i no gens interessat.
Tomàs i Teresa Pàmies, Testament a Praga (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 17
Tema de la setmana
Unitats de mesura